Ricardo Tormo
Ricardo Tormo Blaya és el primer valencià Campió del Món de Motociclisme, ho va aconseguir en dos ocasions en 1978 i en 1981. El seu nom es va incorporar al del Circuit des del naixement del traçat valencià ja que el de Canals va morir durant la construcció d’un dels seus sons, la construcció d’un circuit permanent en la seua terra.
Bio
Va nàixer el 7 de setembre de 1952 en Ayacor, una pedania de la localitat valenciana de Canals, en la comarca de la Costera. El 27 de desembre de 1998, dies després de la presentació oficial del Circuit i nou mesos abans de la celebració del primer gran premi va morir víctima de la leucèmia. Al setembre de 1999 el traçat de Cheste es va inaugurar davall el nom de Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo en el seu honor i record.
Tormo quasi sempre amb mitjans molt limitat va aconseguir proclamar-se en dos ocasions campió del món en la categoria de 50 centímetres cúbics: la primera en 1978 i la segona en 1981 sempre a lloms d’una Bultaco, encara que la segona vegada sense el suport oficial de la marca.
A més d’eixos dos Campionats del Món, va aconseguir tres Campionats d’Espanya en la categoria de 50 cc i quatre en la de 125 cc.
Durant la seua carrera Ricardo Tormo va disputar 62 Grans Premis del Campionat del Món de Motociclisme, en els que va aconseguir 19 victòries, 36 podis, 23 Poles i quatre voltes ràpides.
Carrera esportiva
Ricardo Tormo Blaya es va estrenar en el món de la competició a inicis dels 70, abans inclús de comptar amb llicència per a conduir les motos que pilotava el xicotet Tormo competia en els carrers dels pobles de València. En concret la seua primera carrera va ser en Cullera, al novembre de 1970 i va acabar segon. Després de les primeres reticències familiars, el jove Tormo aconseguix la seua primera victòria a Guadassuar en 1972.
Les portes del Mundial es van obrir en 1973 i Ricardo Tormo ja va sumar el seu primer punt en la seua estrena mundialista en el traçat del Jarama a Madrid, mentres que en el campionat d’Espanya, el de Canals va obtindre un quart lloc en la general de 50 cc, una marca que millorarà la següent temporada en què finalitza tercer.
Tormo no va tornar al campionat del món fins a 1976 i ja en 1977 va formar junt amb Ángel Nieto, l’equip oficial de Bultaco per a disputar el Mundial de 50cc. En l’últim Gran Premi de l’any va aconseguir la seua primera victòria en la màxima competició en el circuit suec d’Anderstop, davall de la pluja, una característica que li acompanyaria durant tota la seua carrera i que engrandisca la seua figura anys després de la seua despedida, la seua capacitat per a ser ràpid sobre l’asfalt mullat marcava la diferència sobre els seus rivals.
La llegenda va escriure els seus primeres línies d’or en la temporada de 1978, el mateix any en què es retira Giacomo Agostini, el valencià s’alça amb el Títol Mundial de la categoria de 50cc amb cinc victòries en les set carreres que formaven el calendari
En 1981 reedita el títol de 50cc amb una Bultaco després de guanyar les sis carreres en què participa. En 1983 junt amb un llavors jove Jorge Martínez “Aspar” (apadrinat este pel pilot de Canals) , Tormo fitxa per Derbi per a afrontar el pròxim campionat del món de 1984 en la nova categoria de 80 cc.
En el primer Gran Premi del Mundial d’eixe any disputat en Misano Tormo trenca quan anava en segon lloc i no pot acabar la carrera. El següent Gran Premi en el circuit del Jarama. Abans d’esta cita, Tormo visita la factoria que Derbi tenia a Mollet, on se li va proposar provar les millores mecàniques que s’havien realitzat en la seua moto. El test va tindre lloc en el polígon industrial de Martorellas (Barcelona) , pròxim a la fàbrica Derbi. Aquell 24 d’abril de 1984, Ricardo va xocar contra un cotxe que circulava per aquella zona.
Com a conseqüència de l’accident, Tormo es va destrossar la cama dreta i va veure truncades les seues possibilitats de tornar a les pistes. A més, este fet li obligaria a sotmetre’s a una innumerable successió d’intervencions quirúrgiques.
Des de de llavors, Ricardo Tormo va seguir lligat al món de les dos rodes, sobretot ajudant a pilots jóvens amb talent. També va participar en iniciatives emmarcades dins de l’àmbit d’educació viària. En 1994, va ser condecorat amb la més Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Abans havia rebut la Medalla d’Or al Mèrit Motociclista de la RFME i la Insígnia d’Or i Brillants del València Club de Futbol.
El 27 de desembre de 1998, uns dies després de la presentació del Circuit de la Comunitat Valenciana davant dels aficionats al motociclisme en el Palau Luis Puig, Ricardo Tormo va morir a València afectat de leucèmia.
